HISTÒRIES DE VIDA DE LA VAL D’ARAN

Recorrent el Camin Reiau pels carrers d’Es Bòrdes i Begós ens trobem amb les històries de Dionisia, Hipòlit, Francisco i Mercedes, veïns que ens obren les portes de la seva intimitat explicant les seves vides.

Les històries viscudes pels habitants d’alguns pobles de la Val d’Aran estan als carrers dels pobles a l’abast de tot el que vulgui apropar-se una mica més al lloc que visita.

Es tracta d’una iniciativa de l’Ajuntament d’Es Bòrdes que, amb la intenció de conservar les reflexions de la seva gent gran i preservar la memòria d’aquest territori, decideix col·locar siluetes amb alguns personatges del poble en què s’expliquen les seves vides.

A través d’un codi QR que trobes en la mateixa silueta tens accés a la història viscuda. Es tracta d’històries de vida, emotives i sinceres, que ens traslladen a altres temps a la Val d’Aran i ens ajuden a entendre la història d’aquest meravellós lloc de muntanya.

Recorrent el Camin Reiau ens hem trobat amb les vides de Dionisia, Hipòlit, Francisco i Mercedes. Us animem a que vingueu a recórrer els camins de la Vall i conèixer les històries de vida de la seva gent de primera mà.

I per aquells que no puguin aguantar la curiositat, us traslladem un trosset del que expliquen la Mercedes i la Dionisia, d’Es Bòrdes i Begós:

“La joventut teniu ara moltíssimes coses però jo no us envejo res”, Mercedes Aunós, Es Bòrdes

La Mercedes va néixer a Es Bordes el 1939. Ens explica sobre la seva infància i la vida al poble en aquesta època, en la qual Es Bòrdes gaudia de cinc bars, un forn de pa, dos sastres i una serradora que donava molta vida a poble i 12 llocs de treball. La Mercedes explica que Es Bòrdes era un poble molt animat. “Ho celebràvem tot, no deixàvem passar res”, i hi havia molta unió i familiaritat, co

 que ara, assegura, ha canviat moltíssim. Lamenta que entre la joventut d’ara no hi hagi unió ni entre veïns ni entre famílies. “La joventut teniu ara moltíssimes coses però jo no us envejo res”, diu orgullosa. Perquè la seva infància i joventut, “encara que no hagi tingut tantes coses”, està segura que ha estat “cinquanta vegades millor” que l’actual. Vull veure el testimoni de Mercedes.


“De molt petita em van acollir com a filla adoptiva de la Vall d’Aran a Begós” Dionisia Sanchez, Begós

La Dionisia va arribar a Begós amb la seva família quan només tenia 8 anys. De Sevilla es va moure a Còrdova, d’allà a la Pobla de Segur. Després van aconseguir arribar fins a Pont de Suert, i després en camió fins Begós. “De molt petita em van acollir com a filla adoptiva de la Vall d’Aran a Begós”, explica Dionisia amb un somriure.

Va passar tota la seva infància a Begós, i la recorda amb molt afecte. “Ens ho passàvem molt bé, era molt divertit”. Es va casar amb en Francisco, nadiu de Begós, i van tenir dos fills. Quan aquests eren petits van haver de marxar a treballar a França, i ara que s’han retirat se n’han tornat a Begós. Ara li agradaria que al poble hi hagués un ambient més familiar, com era abans. “Érem una pinya” compta Dionisia, qui assegura que abans les relacions eren més agradables, cordials i tranquil·les: “No com ara, que som molt egoistes”.

Dionisia també explica la duresa de la feina en un entorn muntanyós i rural, com de farragós li semblava haver de carregar la burra amb l’herba i la llenya, o anar a buscar l’aigua a la font quan estava tot el poble nevat fins a la cintura. “La meitat de les vegades arribava a casa amb la galleda a la meitat”. Assegura haver passat moltes calamitats. La Diosisia li diu als seus néts que recordin a la seva àvia, que ha treballat dur. Vull veure i escoltar la vida de la Dionisia

Gràcies als quatre per deixar-nos descobrir el vostre passt i el vostre present. Es tracta de contingut molt valuós, ja que posar a l’abast de la gent les històries íntimes viscudes pels habitants d’un lloc ens ajuda a apropar-nos d’una manera molt més emocional a la vida d’un territori i de la seva gent.

Us deixem els enllaços de les històries del Francisco, el marit de Dionisia de Begós, i l’Hipòlit de Es Bordes. 

Dejar un comentario